Un estiu per recordar...

Quan un es troba capficat en un tema de gran transcendència, a vegades perd la noció del temps i el cap. Quan aquest afecta a una ciutat com Barcelona, a Catalunya i a Espanya, un servidor no té cap altre remei que posar-hi el 120%.

Els darrers 3 mesos han estat els més importants, emocionants i, alhora, difícils. Un dels molts comptes enrere, però potser el més contundent, va iniciar-se el divendres 5 de juny amb la encesa del foc olímpic a Olímpia. Ja quedava poc pel inici dels Jocs i els nervis anaven in crescendo.

Aquests Jocs, marcaran un abans i un després en la història de Barcelona. La ciutat ara dóna la cara i està en contacte amb el mar. Nous equipaments i obres públiques han recuperat zones de la ciutat que havien quedat oblidades o en desús, com per exemple la Villa Olímpica o el Port Olímpic. Aquests nous inputs ofereixen a la ciutat una cara més cosmopolita i oberta de cara al món.

En fi, que amb el finals dels Jocs, el 9 d’agost i després d’un parell de setmanes de vacances, em disposo a tornar a la normalitat.


Atentament;
Pasqual Maragall i Mira