Fa una estona que m'he despertat amb un terrible mal de cap. Desorientat, m'he aixecat del llit i he buscat, amb els ulls encara mig tancats, la porta de l'habitació. Sorprenentment, m'he trobat amb una porta mig oberta que conduia a un lavabo, del qual no tinc cap record que fos allà. Extranyat, decideixo netejar-me una mica la cara.
Al sortir del lavabo em fixo amb la habitació. És molt amplia i digne d'una familia de la part alta de la ciutat! segur que estic sommiant!!! Em pessigo al ventre però el dolor que sento no és capaç de despertar-me. Em dirigeixo a una taula de fusta massissa, senyorial, plena de papers i carpetes. Començo a remenar i aparèixen tot de documents i cartes que ... No pot ser! je és impossible!
A una cantonada de la taula, hi ha un petit portàtil. Obro la pantalla i m'apareix un editor d'un blog titulat "La meva Barcelona". Em torno a pessigar, aquest cop amb més força, però continuo en el que ja comença a sembla un malson.
Finalment, vist que el somni no em deixa marxar, opto per tornar al llit i espero no tornar a despertar en aquesta habitació.
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
martes, 29 de abril de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)