miércoles, 27 de agosto de 2008

Un estiu per recordar...

Quan un es troba capficat en un tema de gran transcendència, a vegades perd la noció del temps i el cap. Quan aquest afecta a una ciutat com Barcelona, a Catalunya i a Espanya, un servidor no té cap altre remei que posar-hi el 120%.

Els darrers 3 mesos han estat els més importants, emocionants i, alhora, difícils. Un dels molts comptes enrere, però potser el més contundent, va iniciar-se el divendres 5 de juny amb la encesa del foc olímpic a Olímpia. Ja quedava poc pel inici dels Jocs i els nervis anaven in crescendo.

Aquests Jocs, marcaran un abans i un després en la història de Barcelona. La ciutat ara dóna la cara i està en contacte amb el mar. Nous equipaments i obres públiques han recuperat zones de la ciutat que havien quedat oblidades o en desús, com per exemple la Villa Olímpica o el Port Olímpic. Aquests nous inputs ofereixen a la ciutat una cara més cosmopolita i oberta de cara al món.

En fi, que amb el finals dels Jocs, el 9 d’agost i després d’un parell de setmanes de vacances, em disposo a tornar a la normalitat.


Atentament;
Pasqual Maragall i Mira

jueves, 29 de mayo de 2008

Visc-a Barcelona!

Creia que no però continua trobant-me, en certa manera, desorientat. Molts cops veig coses que creia que formaven part del passat i d'altres que no se si són reals o inventades pel meu cap....

El fet és que l'Ajuntament de Barcelona ha iniciat dos projectes on crida a la ciutadania a participar i donar el seu punt de vista de la ciutat. Això em sona...

Visc-a Barcelona, que tots n'haureu vist la promoció a la televisió, i BarcelonaVisió són les propostes de les que us parlo. La primera, tinc la sensació que preten vendre la Barcelona banal i no em fa gaire el pes. La segona, en canvi, demana a la gent que enviï vídeos amb el seu punt de vista sobre la ciutat. Certament, la trobo molt interessant i hi ha documents molt interessants però potser massa institucionalitzats.

El perill que corren aquestes dues propostes és el de caure en un ensabonament constant i deliberat per part dels seus promotors. Sincerament, m'esperava que fos quelcom més obert i proper.


Atentament;

Pasqual Maragall i Mira



PD: Estimada Aitana, avui comença el Primavera Sound al Parc del Fòrum! Pròximament escriuré l'article que et tinc pendent sobre aquest tema.

martes, 20 de mayo de 2008

De vacances?

Pel que puc veure a l'arxiu del blog, m'he passat una setmana en blanc... No tinc consciència d'haver abandonat en cap moment els vostres debats però, pel que veig, sembla que vaig una mica perdut!

Primer de tot demanar-vos disculpes i segon, us prometo una lectura acurada dels vostres comentaris i demà una contestació a l'alçada.


Atentament;

Pasqual Maragall i Mira

martes, 13 de mayo de 2008

Barcelona de futur

Les darreres paraules de l'Aitana en aquest espai, em van fer venir el cap una idea genial per al següent text: parlar sobre el veritable canvi que ha portat a la ciutat de Barcelona a ser el que és avui en dia. No es tracta dels Jocs Olímpics de l'any 92... van ser una excusa per remodelar la ciutat amb idees concebudes anteriorment! Fins i tot, anteriors al meu govern com a alcalde i anteriors al franquisme!

Als anys 30, el grup GATCPAC (Grup d'Artistes Catalans per a la Promoció de l'Arquitectura Contemporània) ja va idear un pla de remodelació a fons per a la ciutat. La seva proposta es centrava en la Ciutat Vella i l'Eixample Cerdà. Per al primer es proposa una operació de sanejament i renovació higiènica, remodelant-ne les zones més insalubres creant zones verdes i serveis per als ciutadans. Pel que fa a l'Eixample, només criticaven la densificació abusiva del territori perdent, així, alguns dels beneficis que aportava el Pla Cerdà. El GATCPAC, a part, contava amb la col•laboració del genial arquitecte Le Corbusier, qui va proposar un projecte d'expansió residencial entre la Gran Via i el sector baix d'Hospitalet. En definitiva, es tractava d'un pla de creixement per a la ciutat que unia de manera racional la ciutat de Barcelona amb les perifèriques. Desgraciadament no es va dur a terme i es va deixar lloc a un creixement descontrolat durant els anys 50 i 60.

Vist això, el meu equip de govern, encapçalat pel Joan Manuel Tresserras, va idear un pla d'actuació, dut a termet entre els anys 1988 i 2000, que va invertir uns 9000 milions d'euros per millorar les condicions de Ciutat Vella (Raval, Santa Caterina i Barceloneta), conseqüència de la degradació del període industrial del segle XIX.

En primer terme es va procurar millorar la circulació automobilista, i repenjar-la amb les rondes que voregen Ciutat Vella i les seves vies principals transversals, alliberant-la així tràfic innecessari. També es va optar per la remodelació d'edificis singulars i l'obertura d'espais creant places i zones verdes.

En termes econòmics, es va optar per crear una nova centralitat (abandonada) de Ciutat Vella. Se'n va recuperar un ús representatiu, econòmic i cultural. Es va crear la plaça dura del MACBA, al costat del CCCB i on ara hi ha la també la Facultat de Història i Filosofia, incentivant un nou centre cultural a la ciutat que ha afectat a tota la seva perifèria (galeries d'art, botigues, restaurants, etc). Es van remodelar els mercats municipals i es va terciaritzar gran part de la oferta.

Paral•lelament en va treballar a altres zones de la ciutat, creant noves zones de centralitat, ja siguin les relacionades amb els JJOO o, com per exemple; Glòries, la zona de Plaça Espanya o les zones nord (Zona Universitària) i sud de la Diagonal (Diagonal Mar). Aquesta darrera va venir amb retard, per al 2004 amb motiu del fòrum de les cultures que en parlaré pròximament, Aitana.

I crec que m'estic excedint massa... millor deixar-ho aquí de moment.


Atentament;

Pasqual Maragall i Mira

sábado, 10 de mayo de 2008

Escrit a l'Aitana

Amiga Aitana, primer de tot gràcies per fer cas a la meva crida, t'ho agraeixo de tot cor. Pel que fa a les teves línies, és ben cert que el barri de Poble Nou ha exercit de motor de la ciutat durant molts anys. Per això, jo l'anomenaria el Manchester barceloní més que no el català. Considero que aquest qualificatiu seria més adient per a ciutats com Sabadell o Terrassa.

Pel que fa a la conservació de la memòria històrica, és tracta d'un debat sempre present. Ens trobem entre el progressisme o el conservadorisme (fent una analogia política), millorar substancialment la ciutat o mantenint-nos tal i com estem, preservant intactes les nostres arrels.

Aitana, certament crec que la situació que ha viscut Poble Nou en les darreres dècades post-industrials de la ciutat és injusta i que es mereixi un bon paquets d'inversions de les institucions. Tot i això, vivim en un món que necessita de remodelacions constants per no quedar-se estancat i Poble Nou el necessita. Difícilment es mantindrà el barri de la manera que voldríeu els seus habitants. Nous edificis (oficines o blocs de pisos) apareixeran i li atorgaran una cara moderna que el col•locarà, segur, al capdavant de la ciutat. Sobretot, el projecte 22@ farà que aquest es substitueixi el Manchester pel Silicon Valley, aquest cop si, català.

El que si que comparteixo, és que aquesta sèrie de canvis poden esborrar del tot la identitat del barri, però tingués segur que l’Ajuntament fa tots els possibles per mantenir-la ja sigui conservant algunes infraestructures i dedicar-les a instal•lacions pel barri, o algun altre pla d’actuació.


Atentament;

Pasqual Maragall i Mira

viernes, 9 de mayo de 2008

Aitana escriu: Poblenou


Des del 92 els veïns del Poblenou vivim amb aquesta imatge, amb el cor trencat entre la modernitat i la història. El barri no ha deixat de canviar des que es va decidir instal·lar la Vila Olímpica a l'antic Somorrostro, després crear el 22@ i Diagonal Mar. Totes aquestes modificacions urbanístiques han portat al barri a una evolució espectacular, però a costa de que?

El barri ha agut de lluitar per mantenir viva la seva història a través del patrimoni arquitectònic que durant molts anys va sustentar l'econòmia de la ciutat. És important mantenir les arrels perquè no es quedi en fum la història. L'altre dia algú es reia perquè vaig dir que al poblenou se li deia el manchester català, no és imporatant que es conegui la història?

Pasqual, jo que sempre t'he admirat et volia demanar la teva opinió sobre aquests temes, com a impulsor de tots aquests canvis en aquesta zona de la ciutat que en penses de la memòria històrica, de la recuperació i manteniment del patrimoni?????

Aitana

jueves, 8 de mayo de 2008

Rampell autocompassiu

Vist el poc èxit de convocatòria que tinc, els meus textos reflexius deuen ser massa avorrits faig una proposta a aquell que pugui llegir aquest blog... Vist, també, la poca traça que tinc amb la càmera digital, proposo a tothom que m'envï les seves fotografies (text esplicatiu si s'escau). Dóno paraula de que publicaré tot allò que em sigui enviat, tan sols afectarà la censura allò que sobrepassi el respecte i l'ètica.

L'adreça de correu electrònic és la següent:

pasqual.maragall.bcn@gmail.com

Espero gratament les vostres propostes.


Atentament;


Pasqual Maragall i Mira

miércoles, 7 de mayo de 2008

Barcelona, capital cultural

Ahir es va inaugurar l'edició d'aquest any del LOOP'08 - International Festival & Fair for VideoArt. Una nova mostra de la capacitat que té Barcelona d’acollir esdeveniments culturals de renom internacional.

Tot i que la seva seu central és l’Hotel Ramblas Catalonia, durant dotze dies, el centre de la ciutat es veurà envaït pel videoart. Bars, botigues, restaurants,etc. tothom s’uneix a aquest acte cultural excepcional. A part, el Centre de d’Art Santa Mònica també acull part de les conferències que es realitzen.


Quan la ciutat es troba amb aquest tipus d’esdeveniments, se’m omple de joia el cor. Qui hauria dit fa 30 anys que una Barcelona post-franquista viuria la situació excepcional que viu ara. Molts dels que en gaudeixen, no són conscients que han calgut molts anys d’esforços i feina per aconseguir posicionar la ciutat on es troba.

Començats els anys 80 es va optar per recuperar la Ciutat Vella, abandonada al deteriorament, i convertir-la en el centre cultural de la ciutat. Es va impulsar la construcció del Macba i el CCCB, obrint espai a una nova plaça al Raval, la remodelació i modernització del Liceu. D’aquesta manera es convertia aquesta zona de la ciutat en, alhora, una ciutat-museu i ciutat de l’art. Turistes i barcelonins gaudeixen, avui en dia, de múltiples itineraris històrics i museus per visitar. La Barcelona post-industrial, recuperava d’aquesta manera i gràcies a la gestió de l’ara Conseller Tresserras, una autonomia econòmica basada en el sector serveis.

El Loop és només una mostra de la Barcelona que buscàvem i que crec haver aconseguit. Estic molt orgullós de la gestió que vaig fer i he d’agrair a tots els regidors que van passar per l’ajuntament la seva feina.


Atentament;

Pasqual Maragall i Mira

martes, 6 de mayo de 2008

Ciutat d'aigües

Ja no se què pensar. Aquest matí m'he tornat a despertar en aquest somni. Sort que estic "jubilat" i no he de dirigir el país! De totes maneres li començo a agafar cert regust al fet de ser "President": tinc servei a casa, allà on vagi la gent em saluda i em felicita per la meva carrera política,... el que m’estranya una mica és que ningú em reclama per anar a conferències o actes però, en fi, millor per mi.

Avui he tornat a sortir al carrer amb la càmera de fotos. Amb la calor que fa, sembla ser que l'estiu ha decidit fer-nos una visita aquests dies en que, definitivament, el Govern de la Generalitat comença a tirar endavant el polèmic transvasament de l'Ebre. Tot i que ja diuen que el cap de setmana plourà!



És inversemblant la situació en que es troba Barcelona. Fa anys que l'ajuntament hauria d'haver iniciat noves polítiques d'estalvi o gestió d'aigua. Seguint l'exemple d'infraestructures per a la recol·lecció de deixalles que vam aconseguir per a la Barceloneta (els edificis estan connectats a un sistema subterrani que recol·lecta les deixalles i les envia a substacions de tractament), els governs que han succeït al meu després del 1997 haurien d'haver potenciat una política de l'aigua.


Barcelona és una de les ciutats més importants d'Europa i del món, una capital cultural, econòmica i social que no es pot veure perjudicada per situacions pròpies de països en vies de desenvolupament. No pot ser que acabem donant raó a la idea que tenen molts europeus d'Espanya, la cua d'Europa. Cal avançar i Barcelona s'ha de convertir en la millor ciutat del món!!!


Passejant per La Rambla he pogut contemplar el volum de turistes que hi ha a la nostra ciutat. Gràcies a la meva gestió com alcalde, Barcelona avui en dia es referent turístic al Mediterrani, Europa i el món. El turisme de qualitat ve a Barcelona buscant cultura, oci, bona climatologia i una societat oberta com la barcelonesa. Només cal veure La Rambla, plena de gent gaudint de la ciutat. Les seves botigues, quioscos i floristeries criden l'atenció de turistes que omplen de colors i nacionalitats aquesta columna vertebral de la ciutat.


Ara que estem en temps de sequera, precisament el tema de l'aigua m'ha fet venir al cap aquest emplaçament tan carismàtic i, per això, he decidit fotografiar-lo Possiblement, pocs ciutadans sabrien que la ciutat antigament estava travessada per desenes de rieres i que s'obrien camí cap al mar. Una d'elles, el Torrent de l'Olla, dóna nom un carrer que baixa des de Plaça Lesseps. Aquest torrent desembocava al, que avui en dia tothom ja coneix, Rec Comtal que es el que baixa per l'actual Rambla. Al segle XV es va urbanitzar i, reforma rere reforma, ha donat lloc al que avui tenim tots en ment.


Durant la història em pretès amagar l'aigua. Ens molesta però a l'hora de la veritat, en som ben dependents... Barcelonins i barcelonines, estalviem aigua!


Atentament;


Pasqual Maragall i Mira

domingo, 4 de mayo de 2008

Sembla ser que continuo somniant

Fa un sol criminal. Estic assegut en una terrasseta de Passeig de Gràcia prenent un tè gelat contemplant als turistes com llueixen les seves espatlles i braços rogencs. És increïble la capacitat de patiment que tenen. Jo seria incapaç de resistir tantes hores al sol i estar orgullos del to "gamba" de la meva pell.

Després d'uns dies tancat en aquell pis no tinc més remei que creure-m'ho. Una dona gran, carregada de bosses, passa per davant meu i al veure'm les deixa caure i ve directe cap a mi: "Oh! Quina il·lusió conèixe'l senyor Maragall! Sempre l'havia trobat molt atractiu pero li reconec que així...". Una de moltes persones que em reconeix com a Pasqual Maragall, el President Pasqual Maragall!

Alguns turistes es queden plantats, mirant l'escena esperant reconèixer a algun jugador del Barça o un actor famós. Per desgràcia són incapaços de compartir l'alegria d'aquella dona i continuen caminant un pèl decepcionats.

Passa l'estona volant i s'ha fet fosc. Decideixo aixecar-me i caminar una estona. A la bossa porto una càmera digital d'aquestes superfines. Començo a fotografiar alguns edificis. De dia, el Passeig de Gràcia és molt maco però de nit, amb l'enllumenat es torna encantador. Finalment, trio la de la casa Batlló. És nota que no sóc un gran fotogràf però li estic començant a trobar el gust...




Salutacions cordials;

Pasqual Maragall i Mira.

martes, 29 de abril de 2008

desperto

Fa una estona que m'he despertat amb un terrible mal de cap. Desorientat, m'he aixecat del llit i he buscat, amb els ulls encara mig tancats, la porta de l'habitació. Sorprenentment, m'he trobat amb una porta mig oberta que conduia a un lavabo, del qual no tinc cap record que fos allà. Extranyat, decideixo netejar-me una mica la cara.

Al sortir del lavabo em fixo amb la habitació. És molt amplia i digne d'una familia de la part alta de la ciutat! segur que estic sommiant!!! Em pessigo al ventre però el dolor que sento no és capaç de despertar-me. Em dirigeixo a una taula de fusta massissa, senyorial, plena de papers i carpetes. Començo a remenar i aparèixen tot de documents i cartes que ... No pot ser! je és impossible!

A una cantonada de la taula, hi ha un petit portàtil. Obro la pantalla i m'apareix un editor d'un blog titulat "La meva Barcelona". Em torno a pessigar, aquest cop amb més força, però continuo en el que ja comença a sembla un malson.

Finalment, vist que el somni no em deixa marxar, opto per tornar al llit i espero no tornar a despertar en aquesta habitació.


Atentament;

Pasqual Maragall i Mira