Després d'uns dies tancat en aquell pis no tinc més remei que creure-m'ho. Una dona gran, carregada de bosses, passa per davant meu i al veure'm les deixa caure i ve directe cap a mi: "Oh! Quina il·lusió conèixe'l senyor Maragall! Sempre l'havia trobat molt atractiu pero li reconec que així...". Una de moltes persones que em reconeix com a Pasqual Maragall, el President Pasqual Maragall!
Alguns turistes es queden plantats, mirant l'escena esperant reconèixer a algun jugador del Barça o un actor famós. Per desgràcia són incapaços de compartir l'alegria d'aquella dona i continuen caminant un pèl decepcionats.
Passa l'estona volant i s'ha fet fosc. Decideixo aixecar-me i caminar una estona. A la bossa porto una càmera digital d'aquestes superfines. Començo a fotografiar alguns edificis. De dia, el Passeig de Gràcia és molt maco però de nit, amb l'enllumenat es torna encantador. Finalment, trio la de la casa Batlló. És nota que no sóc un gran fotogràf però li estic començant a trobar el gust...
Salutacions cordials;
Pasqual Maragall i Mira.
1 comentario:
...apreciado SEÑOR Pasqual,he entrado en su blog por kasualidad...tenia vd. un komentario en otro blog(el de Theo)y la kuriosidad "me pudo".
...no nos konocemos personalmente,pero tengo una anekdota ke para mi es kuriosa:
...korrian los años en ke vd.se presentaba para alkalde de nuestra komún amada Barcelona; kuando me enkontraba paseando junto a un antigüo kuñado mio,aleman de nacimiento,por la kalle Fernando..saliendo a la Rambla,kuando por mitad de la kalle apareció vd...ofreciendo no sé si rosas o klaveles..,rojos,por supuesto...y kon esa sonrisa karakteristika suya...haciendo kampaña supongo...fué un verdadero y gratifikante placer konocerle..,más aún de esa forma suelta y sencilla...kuando vd kontinuó su kamino mi kuñado "kap-kuadrat" no salía de su asombro..al "entender" ke había "konocido" al futuro alkalde de Barcelona.
..un placer,repito.
...gracias por su espacio,por su tesón,por su fé...gracias..
Publicar un comentario