martes, 13 de mayo de 2008

Barcelona de futur

Les darreres paraules de l'Aitana en aquest espai, em van fer venir el cap una idea genial per al següent text: parlar sobre el veritable canvi que ha portat a la ciutat de Barcelona a ser el que és avui en dia. No es tracta dels Jocs Olímpics de l'any 92... van ser una excusa per remodelar la ciutat amb idees concebudes anteriorment! Fins i tot, anteriors al meu govern com a alcalde i anteriors al franquisme!

Als anys 30, el grup GATCPAC (Grup d'Artistes Catalans per a la Promoció de l'Arquitectura Contemporània) ja va idear un pla de remodelació a fons per a la ciutat. La seva proposta es centrava en la Ciutat Vella i l'Eixample Cerdà. Per al primer es proposa una operació de sanejament i renovació higiènica, remodelant-ne les zones més insalubres creant zones verdes i serveis per als ciutadans. Pel que fa a l'Eixample, només criticaven la densificació abusiva del territori perdent, així, alguns dels beneficis que aportava el Pla Cerdà. El GATCPAC, a part, contava amb la col•laboració del genial arquitecte Le Corbusier, qui va proposar un projecte d'expansió residencial entre la Gran Via i el sector baix d'Hospitalet. En definitiva, es tractava d'un pla de creixement per a la ciutat que unia de manera racional la ciutat de Barcelona amb les perifèriques. Desgraciadament no es va dur a terme i es va deixar lloc a un creixement descontrolat durant els anys 50 i 60.

Vist això, el meu equip de govern, encapçalat pel Joan Manuel Tresserras, va idear un pla d'actuació, dut a termet entre els anys 1988 i 2000, que va invertir uns 9000 milions d'euros per millorar les condicions de Ciutat Vella (Raval, Santa Caterina i Barceloneta), conseqüència de la degradació del període industrial del segle XIX.

En primer terme es va procurar millorar la circulació automobilista, i repenjar-la amb les rondes que voregen Ciutat Vella i les seves vies principals transversals, alliberant-la així tràfic innecessari. També es va optar per la remodelació d'edificis singulars i l'obertura d'espais creant places i zones verdes.

En termes econòmics, es va optar per crear una nova centralitat (abandonada) de Ciutat Vella. Se'n va recuperar un ús representatiu, econòmic i cultural. Es va crear la plaça dura del MACBA, al costat del CCCB i on ara hi ha la també la Facultat de Història i Filosofia, incentivant un nou centre cultural a la ciutat que ha afectat a tota la seva perifèria (galeries d'art, botigues, restaurants, etc). Es van remodelar els mercats municipals i es va terciaritzar gran part de la oferta.

Paral•lelament en va treballar a altres zones de la ciutat, creant noves zones de centralitat, ja siguin les relacionades amb els JJOO o, com per exemple; Glòries, la zona de Plaça Espanya o les zones nord (Zona Universitària) i sud de la Diagonal (Diagonal Mar). Aquesta darrera va venir amb retard, per al 2004 amb motiu del fòrum de les cultures que en parlaré pròximament, Aitana.

I crec que m'estic excedint massa... millor deixar-ho aquí de moment.


Atentament;

Pasqual Maragall i Mira

4 comentarios:

Anónimo dijo...

honorable ex-president,
la reconversio del raval de barri obrer a barri "cool", ha creat un debat sobre si la Barcelona que volem és la del turisme, la de la cultura o la de la gent.
Voste i el seu equip heu fet de la ciutat comtal una ciutat deshumanitzada, on es premia l'entrada de capital al benestar dels seus habitants. I un cop dit aixo, jo em pregunto: I vosaltres sou els socialistes?
Al barri de Paris on esta la Sorbonne s'ha passat de carrers plens d'historia roja a carrers plens de botigues d'alta costura... es aixo el que voleu per Ciutat Vella?
Trobo que una cosa es sanejar higienicament el barri i rentar-li la cara i una altre de ben diferent es eliminar els seus veritables habitants. El MACBA, CCCB, la facultat, la rambla del Raval i el carrer Tallers no son el veritable mirall del barri, passejant pels carrers estrets i foscos de Ciutat Vella encara et trobes prostitutes o yonkis, si no pregunta a la gent que estudia a la Massana.

crec que m'estic excedint massa jo tambe, una cordial salutacio.

Anónimo dijo...

deshumanitzada????? jo crec q la zona del Raval necessitava un canvi important, i no tant la zona propera a pelai sinó el raval més profund. crec i tot i q s'ha volgut convertir en una zona de moda no ha perdut el seu encant i en aquest espai conviuen cultura, immigració, guiris, fashions, estudiants, yonkis i prostitutes... per mi aquest és l'encant del raval, la barreja de tot això li dóna una identitat pròpia, ara b, hi havia mesures q penso q eren bàsiques la rambla del raval és un bon exemple d'obrir aquell espai a la ciutat, l'illa robadors o coses d'aquest estil ja no ho tinc tant clar....

un bon exemple del canvi del raval --> en construcción de josé luis guerín

aitana

Anónimo dijo...

es deshumanitzara en pro dels fashions i els diners. Ara et trobes aquesta barreja, anys enrere les tendes de moda eren tallers de cultura, com el taller de titelles que hi havia al carrer del "enfants". A la Sorbonne tambe creien el mateix, i insisteixo que avui es un lloc on si es passejes sartre el mirarien malament.

Anónimo dijo...

Mmm, jo per una vegada a la vida estic bastant d'acord amb el xivie!
Jo vaig estar excavant a l'Avinguda Francesc Cambó un any i vaig veure com s'instalaven botigues de diseny i superluxe en un barri on els habitants eren bàsicament iaies superpobres i ionkies!