Quan un es troba capficat en un tema de gran transcendència, a vegades perd la noció del temps i el cap. Quan aquest afecta a una ciutat com Barcelona, a Catalunya i a Espanya, un servidor no té cap altre remei que posar-hi el 120%.
Els darrers 3 mesos han estat els més importants, emocionants i, alhora, difícils. Un dels molts comptes enrere, però potser el més contundent, va iniciar-se el divendres 5 de juny amb la encesa del foc olímpic a Olímpia. Ja quedava poc pel inici dels Jocs i els nervis anaven in crescendo.
Aquests Jocs, marcaran un abans i un després en la història de Barcelona. La ciutat ara dóna la cara i està en contacte amb el mar. Nous equipaments i obres públiques han recuperat zones de la ciutat que havien quedat oblidades o en desús, com per exemple la Villa Olímpica o el Port Olímpic. Aquests nous inputs ofereixen a la ciutat una cara més cosmopolita i oberta de cara al món.
En fi, que amb el finals dels Jocs, el 9 d’agost i després d’un parell de setmanes de vacances, em disposo a tornar a la normalitat.
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
miércoles, 27 de agosto de 2008
jueves, 29 de mayo de 2008
Visc-a Barcelona!
Creia que no però continua trobant-me, en certa manera, desorientat. Molts cops veig coses que creia que formaven part del passat i d'altres que no se si són reals o inventades pel meu cap....
El fet és que l'Ajuntament de Barcelona ha iniciat dos projectes on crida a la ciutadania a participar i donar el seu punt de vista de la ciutat. Això em sona...
Visc-a Barcelona, que tots n'haureu vist la promoció a la televisió, i BarcelonaVisió són les propostes de les que us parlo. La primera, tinc la sensació que preten vendre la Barcelona banal i no em fa gaire el pes. La segona, en canvi, demana a la gent que enviï vídeos amb el seu punt de vista sobre la ciutat. Certament, la trobo molt interessant i hi ha documents molt interessants però potser massa institucionalitzats.
El perill que corren aquestes dues propostes és el de caure en un ensabonament constant i deliberat per part dels seus promotors. Sincerament, m'esperava que fos quelcom més obert i proper.
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
PD: Estimada Aitana, avui comença el Primavera Sound al Parc del Fòrum! Pròximament escriuré l'article que et tinc pendent sobre aquest tema.
El fet és que l'Ajuntament de Barcelona ha iniciat dos projectes on crida a la ciutadania a participar i donar el seu punt de vista de la ciutat. Això em sona...
Visc-a Barcelona, que tots n'haureu vist la promoció a la televisió, i BarcelonaVisió són les propostes de les que us parlo. La primera, tinc la sensació que preten vendre la Barcelona banal i no em fa gaire el pes. La segona, en canvi, demana a la gent que enviï vídeos amb el seu punt de vista sobre la ciutat. Certament, la trobo molt interessant i hi ha documents molt interessants però potser massa institucionalitzats.
El perill que corren aquestes dues propostes és el de caure en un ensabonament constant i deliberat per part dels seus promotors. Sincerament, m'esperava que fos quelcom més obert i proper.
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
PD: Estimada Aitana, avui comença el Primavera Sound al Parc del Fòrum! Pròximament escriuré l'article que et tinc pendent sobre aquest tema.
martes, 20 de mayo de 2008
De vacances?
Pel que puc veure a l'arxiu del blog, m'he passat una setmana en blanc... No tinc consciència d'haver abandonat en cap moment els vostres debats però, pel que veig, sembla que vaig una mica perdut!
Primer de tot demanar-vos disculpes i segon, us prometo una lectura acurada dels vostres comentaris i demà una contestació a l'alçada.
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
Primer de tot demanar-vos disculpes i segon, us prometo una lectura acurada dels vostres comentaris i demà una contestació a l'alçada.
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
martes, 13 de mayo de 2008
Barcelona de futur
Les darreres paraules de l'Aitana en aquest espai, em van fer venir el cap una idea genial per al següent text: parlar sobre el veritable canvi que ha portat a la ciutat de Barcelona a ser el que és avui en dia. No es tracta dels Jocs Olímpics de l'any 92... van ser una excusa per remodelar la ciutat amb idees concebudes anteriorment! Fins i tot, anteriors al meu govern com a alcalde i anteriors al franquisme!
Als anys 30, el grup GATCPAC (Grup d'Artistes Catalans per a la Promoció de l'Arquitectura Contemporània) ja va idear un pla de remodelació a fons per a la ciutat. La seva proposta es centrava en la Ciutat Vella i l'Eixample Cerdà. Per al primer es proposa una operació de sanejament i renovació higiènica, remodelant-ne les zones més insalubres creant zones verdes i serveis per als ciutadans. Pel que fa a l'Eixample, només criticaven la densificació abusiva del territori perdent, així, alguns dels beneficis que aportava el Pla Cerdà. El GATCPAC, a part, contava amb la col•laboració del genial arquitecte Le Corbusier, qui va proposar un projecte d'expansió residencial entre la Gran Via i el sector baix d'Hospitalet. En definitiva, es tractava d'un pla de creixement per a la ciutat que unia de manera racional la ciutat de Barcelona amb les perifèriques. Desgraciadament no es va dur a terme i es va deixar lloc a un creixement descontrolat durant els anys 50 i 60.
Vist això, el meu equip de govern, encapçalat pel Joan Manuel Tresserras, va idear un pla d'actuació, dut a termet entre els anys 1988 i 2000, que va invertir uns 9000 milions d'euros per millorar les condicions de Ciutat Vella (Raval, Santa Caterina i Barceloneta), conseqüència de la degradació del període industrial del segle XIX.
En primer terme es va procurar millorar la circulació automobilista, i repenjar-la amb les rondes que voregen Ciutat Vella i les seves vies principals transversals, alliberant-la així tràfic innecessari. També es va optar per la remodelació d'edificis singulars i l'obertura d'espais creant places i zones verdes.
En termes econòmics, es va optar per crear una nova centralitat (abandonada) de Ciutat Vella. Se'n va recuperar un ús representatiu, econòmic i cultural. Es va crear la plaça dura del MACBA, al costat del CCCB i on ara hi ha la també la Facultat de Història i Filosofia, incentivant un nou centre cultural a la ciutat que ha afectat a tota la seva perifèria (galeries d'art, botigues, restaurants, etc). Es van remodelar els mercats municipals i es va terciaritzar gran part de la oferta.
Paral•lelament en va treballar a altres zones de la ciutat, creant noves zones de centralitat, ja siguin les relacionades amb els JJOO o, com per exemple; Glòries, la zona de Plaça Espanya o les zones nord (Zona Universitària) i sud de la Diagonal (Diagonal Mar). Aquesta darrera va venir amb retard, per al 2004 amb motiu del fòrum de les cultures que en parlaré pròximament, Aitana.
I crec que m'estic excedint massa... millor deixar-ho aquí de moment.
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
Als anys 30, el grup GATCPAC (Grup d'Artistes Catalans per a la Promoció de l'Arquitectura Contemporània) ja va idear un pla de remodelació a fons per a la ciutat. La seva proposta es centrava en la Ciutat Vella i l'Eixample Cerdà. Per al primer es proposa una operació de sanejament i renovació higiènica, remodelant-ne les zones més insalubres creant zones verdes i serveis per als ciutadans. Pel que fa a l'Eixample, només criticaven la densificació abusiva del territori perdent, així, alguns dels beneficis que aportava el Pla Cerdà. El GATCPAC, a part, contava amb la col•laboració del genial arquitecte Le Corbusier, qui va proposar un projecte d'expansió residencial entre la Gran Via i el sector baix d'Hospitalet. En definitiva, es tractava d'un pla de creixement per a la ciutat que unia de manera racional la ciutat de Barcelona amb les perifèriques. Desgraciadament no es va dur a terme i es va deixar lloc a un creixement descontrolat durant els anys 50 i 60.
Vist això, el meu equip de govern, encapçalat pel Joan Manuel Tresserras, va idear un pla d'actuació, dut a termet entre els anys 1988 i 2000, que va invertir uns 9000 milions d'euros per millorar les condicions de Ciutat Vella (Raval, Santa Caterina i Barceloneta), conseqüència de la degradació del període industrial del segle XIX.
En primer terme es va procurar millorar la circulació automobilista, i repenjar-la amb les rondes que voregen Ciutat Vella i les seves vies principals transversals, alliberant-la així tràfic innecessari. També es va optar per la remodelació d'edificis singulars i l'obertura d'espais creant places i zones verdes.
En termes econòmics, es va optar per crear una nova centralitat (abandonada) de Ciutat Vella. Se'n va recuperar un ús representatiu, econòmic i cultural. Es va crear la plaça dura del MACBA, al costat del CCCB i on ara hi ha la també la Facultat de Història i Filosofia, incentivant un nou centre cultural a la ciutat que ha afectat a tota la seva perifèria (galeries d'art, botigues, restaurants, etc). Es van remodelar els mercats municipals i es va terciaritzar gran part de la oferta.
Paral•lelament en va treballar a altres zones de la ciutat, creant noves zones de centralitat, ja siguin les relacionades amb els JJOO o, com per exemple; Glòries, la zona de Plaça Espanya o les zones nord (Zona Universitària) i sud de la Diagonal (Diagonal Mar). Aquesta darrera va venir amb retard, per al 2004 amb motiu del fòrum de les cultures que en parlaré pròximament, Aitana.
I crec que m'estic excedint massa... millor deixar-ho aquí de moment.
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
sábado, 10 de mayo de 2008
Escrit a l'Aitana
Amiga Aitana, primer de tot gràcies per fer cas a la meva crida, t'ho agraeixo de tot cor. Pel que fa a les teves línies, és ben cert que el barri de Poble Nou ha exercit de motor de la ciutat durant molts anys. Per això, jo l'anomenaria el Manchester barceloní més que no el català. Considero que aquest qualificatiu seria més adient per a ciutats com Sabadell o Terrassa.
Pel que fa a la conservació de la memòria històrica, és tracta d'un debat sempre present. Ens trobem entre el progressisme o el conservadorisme (fent una analogia política), millorar substancialment la ciutat o mantenint-nos tal i com estem, preservant intactes les nostres arrels.
Aitana, certament crec que la situació que ha viscut Poble Nou en les darreres dècades post-industrials de la ciutat és injusta i que es mereixi un bon paquets d'inversions de les institucions. Tot i això, vivim en un món que necessita de remodelacions constants per no quedar-se estancat i Poble Nou el necessita. Difícilment es mantindrà el barri de la manera que voldríeu els seus habitants. Nous edificis (oficines o blocs de pisos) apareixeran i li atorgaran una cara moderna que el col•locarà, segur, al capdavant de la ciutat. Sobretot, el projecte 22@ farà que aquest es substitueixi el Manchester pel Silicon Valley, aquest cop si, català.
El que si que comparteixo, és que aquesta sèrie de canvis poden esborrar del tot la identitat del barri, però tingués segur que l’Ajuntament fa tots els possibles per mantenir-la ja sigui conservant algunes infraestructures i dedicar-les a instal•lacions pel barri, o algun altre pla d’actuació.
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
Pel que fa a la conservació de la memòria històrica, és tracta d'un debat sempre present. Ens trobem entre el progressisme o el conservadorisme (fent una analogia política), millorar substancialment la ciutat o mantenint-nos tal i com estem, preservant intactes les nostres arrels.
Aitana, certament crec que la situació que ha viscut Poble Nou en les darreres dècades post-industrials de la ciutat és injusta i que es mereixi un bon paquets d'inversions de les institucions. Tot i això, vivim en un món que necessita de remodelacions constants per no quedar-se estancat i Poble Nou el necessita. Difícilment es mantindrà el barri de la manera que voldríeu els seus habitants. Nous edificis (oficines o blocs de pisos) apareixeran i li atorgaran una cara moderna que el col•locarà, segur, al capdavant de la ciutat. Sobretot, el projecte 22@ farà que aquest es substitueixi el Manchester pel Silicon Valley, aquest cop si, català.
El que si que comparteixo, és que aquesta sèrie de canvis poden esborrar del tot la identitat del barri, però tingués segur que l’Ajuntament fa tots els possibles per mantenir-la ja sigui conservant algunes infraestructures i dedicar-les a instal•lacions pel barri, o algun altre pla d’actuació.
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
viernes, 9 de mayo de 2008
Aitana escriu: Poblenou
Des del 92 els veïns del Poblenou vivim amb aquesta imatge, amb el cor trencat entre la modernitat i la història. El barri no ha deixat de canviar des que es va decidir instal·lar la Vila Olímpica a l'antic Somorrostro, després crear el 22@ i Diagonal Mar. Totes aquestes modificacions urbanístiques han portat al barri a una evolució espectacular, però a costa de que?
El barri ha agut de lluitar per mantenir viva la seva història a través del patrimoni arquitectònic que durant molts anys va sustentar l'econòmia de la ciutat. És important mantenir les arrels perquè no es quedi en fum la història. L'altre dia algú es reia perquè vaig dir que al poblenou se li deia el manchester català, no és imporatant que es conegui la història?
Pasqual, jo que sempre t'he admirat et volia demanar la teva opinió sobre aquests temes, com a impulsor de tots aquests canvis en aquesta zona de la ciutat que en penses de la memòria històrica, de la recuperació i manteniment del patrimoni?????
Aitana
jueves, 8 de mayo de 2008
Rampell autocompassiu
Vist el poc èxit de convocatòria que tinc, els meus textos reflexius deuen ser massa avorrits faig una proposta a aquell que pugui llegir aquest blog... Vist, també, la poca traça que tinc amb la càmera digital, proposo a tothom que m'envï les seves fotografies (text esplicatiu si s'escau). Dóno paraula de que publicaré tot allò que em sigui enviat, tan sols afectarà la censura allò que sobrepassi el respecte i l'ètica.
L'adreça de correu electrònic és la següent:
pasqual.maragall.bcn@gmail.com
Espero gratament les vostres propostes.
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
L'adreça de correu electrònic és la següent:
pasqual.maragall.bcn@gmail.com
Espero gratament les vostres propostes.
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
Suscribirse a:
Entradas (Atom)