Creia que no però continua trobant-me, en certa manera, desorientat. Molts cops veig coses que creia que formaven part del passat i d'altres que no se si són reals o inventades pel meu cap....
El fet és que l'Ajuntament de Barcelona ha iniciat dos projectes on crida a la ciutadania a participar i donar el seu punt de vista de la ciutat. Això em sona...
Visc-a Barcelona, que tots n'haureu vist la promoció a la televisió, i BarcelonaVisió són les propostes de les que us parlo. La primera, tinc la sensació que preten vendre la Barcelona banal i no em fa gaire el pes. La segona, en canvi, demana a la gent que enviï vídeos amb el seu punt de vista sobre la ciutat. Certament, la trobo molt interessant i hi ha documents molt interessants però potser massa institucionalitzats.
El perill que corren aquestes dues propostes és el de caure en un ensabonament constant i deliberat per part dels seus promotors. Sincerament, m'esperava que fos quelcom més obert i proper.
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
PD: Estimada Aitana, avui comença el Primavera Sound al Parc del Fòrum! Pròximament escriuré l'article que et tinc pendent sobre aquest tema.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
10 comentarios:
Sr. President:
M'alegro de tornar-lo a llegir. Crec que a Barcelona, com a la resta de Catalunya hi ha un excès d'institucionalització i una manca de política. D'una manera o una altra, tot ha de passar per receres administratives, que si municipals, que si comarcals, provincials o autonòmiques; el polític de torn figura al capdavant d'un projecte pel qual no necessàriament està qualificat i, llavors, els perversos temps polítics (els cicles quatrienals) són els que imposen el ritme, per sobre del ritme que tenen les coses. I això està fossilitzant tot l'organisme civil català. Per una altra banda, no es prenen mesures polítiques per respondre a necessitats, a problemes, a qüestions, deixant-ho en mans de tècnics que, ni tenen la darrera paraula ni, per ser molts cops funcionaris, es mullen.
Això del Visc a Barcelona, del autobombo, ja comença a cansar-me, perquè Barcelona té problemes de movilitat, d'infraestructures, de contaminació, d'inseguretat... que aquestes campanyes oculten, com si visquéssim al millor dels móns possibles. I al mateix temps, aquestes campanyes no parlen tampoc de la relació de Barcelona amb el seu entorn geogràfic, que molts cops no és pas simbiòtica, sinò que de vegades és fins i tot parasitària.
Ho sento, però aquestes campanyes em semblen sovint una manera de gastar diners per amagar que no s'està fent la feina.
Perdoni si avui estic molt poc cortès!
Salutacions molt cordials
Theo
Sr President, pnsa anar vosté al Primevara Sound!!?? Oh my f*cking god! Tenim un ex-president indie i jo sense saber-ho! Ja me l'imagino a primera fila de Portishead amb una samarreta a ratlles, unes convers i ulleres de pasta!! Que fuerrrte!
I sr. President, no es queixarà pas que li envio lectors i comentaristes des del meu blog ehh!
I quina sera la següent campanya de participacio ciutadana?
Me la imagino: "Odi-a Madrid" Una campanya de promocio de l'AVE que tractarà d'anar a Madrid i fer una critica sobre aquesta ciutat centralista... un moment. O potser: "Visca l'autoestima!" Una campanya que tractara de no dormir per les nits a causa dels sorolls dels turistes i aprofitar aquest insomni per netejar els teus carrers plens de orins i comes etílics.
Barcelona cada cop em sembla menys seva, senyor president.
Em complau veure que hi ha un debat obert amb aquest tema. Quan llegeixo comentaris com els vostres, tendeixo a pensar si realment la ciutat camina cap allà on se la va encaminar amb el meu mandat: una ciutat progressista, cultural i cosmopolita.
Tens raó, Theo, en que la ciutat té problemes essencials però permetem posar en dubte quin és el seu origen. Com a ciutat llatina (meditarrena), Barcelona viu dins d'un relatiu caos que afecta tan a la seva història (constant construcció/remodelació) com a la seva gent. Altres ciutats centre/nord-europees no tenen els problemes que patim aquí, ja sigui per que la gent és més civica o les ciutats han evolucionat de manera més racional.
Blanco-Nuclear, Abans de tot, em disculpo perquè escriuré de pressa quatre idees i potser sonaran una mica brusques. No serà la meva intenció, ho asseguro. Crec que seria un debat interessant el d'analitzar l'origen dels diferents problemes que pateix Barcelona; molts probablement coincideixin amb els problemes que té qualsevol gran ciutat; alguns altres, però, seran particulars de Barcelona. Però crec que aquest és l'analisi que em de fer, implicant als ciutadans, i deixar-nos ja del complaent autobombo o del victimismo estèril. Crec que Barcelona en particular i Catalunya en general ha perdut espenta, instal·lats en enverinades acusasions mútues entre polítics i en victimismes i suficiència la població.
Tampoc m'agradaria acollir-me en el còmode esotoïcisme del 'ja sabem com som els mediterranis', i repetir aquels versos d'Espriu
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
ord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Sempre he cregut que un és amb qui es compara; si ens comparem amb el holandesos és probable que ens vagin millor les coses que si ens comparem amb els napolitans. Barcelona té un traçat urbà modèlic que estalvia molts dels problemes que tenen altres grans ciutats, i la racionalitat del seu funcionament és un aventatge de sortida, per exemple.
Salutacions cordials
Barcelona porta el "lastre" de ser una ciutat del mediterrani, encara que les ciutats de les costes franceses la superen en l'aspecte de netedad i, per que no dir-ho, glamour... algunes, no generelitzem.
Perque sempre ens hem de comparar amb el nord? Tenim un problema d'inferioritat?
la meva proposta per acabar amb autobombo i demagogia politica es innovar, ja ho va fer Cerda fa molts anys amb el seu pla urbanistic... a crear sigui dit!
una salutacio.
No crec que sigui un complexe d'inferioritat, és que potser som així... sóm uns porcs, no tenim respecte pels veins quan ens fotem a fer botellon a places envoltades de pisos amb gent que vol (necessita) dormir o quan anem pel carrer (de festa) fotent crits i corredisses, etc etc i Theo, es probable que tinguis raó que no ens podem lamentar sempre de que "som mediterranis" però som els ciutadans els primers que em de demostrar alguna cosa. Si els polítics veuen que amb disputes i discusions ja es guanyen l'electorat, com volem que facin res de bo?
Ja tens raó! Per la meva feina, treballo amb temes urbans i ja una mena de constant, i és quan comparo amb holandesos. Aquí parlem molt de 'la vida al carrer mediterrània' i se'ns omple la boca amb aquesta frase que no vol dir res. Perquè Barcelona no és una excepció en el concepció espanyola de què l'espai públic es 'tierra de nadie', mentre que a Holanda aquest espai públic és gairebé sagrat, pel fet de ser públic. I dic Holanda com podria dir Anglaterra o Àustria (els països que millor conec). I aquí és on hi ha part de l'error en el diseny dels nostres espais urbans, perquè agafem models holandesos o britànics, precisos, elegants, sense estridències, i els trasposem aquí sense reflexionar que, tal i com estem de maleducats, aquests espais intermitjos, de propietat privada i ús públic, aquests jardinets... no els cuidarà ningú, quedaran convertits en un erm en dos setmanes i, en tres, algú ja hi haurà deixat el cotxe vell o la rentadora avariada... Perquè no hi ha una labor de pedagogia de què la ciutat és nostra. Holanda, Anglaterra... amb una més forta tradició burgesa, conceben la ciutat com un bé del comú; nosaltres, que encara arrastrem subconscietmente el pèl de la dehesa, veiem la ciutat com 'residència principesca' i no ens impliquem en el seu manteniment, ho considerem deure 'de la autoridad competente'
Salutacions!
M'omple de joia veure els vostres comentaris, la vostra participació. Gràcies!
Tens raó, Theo, en que els consistoris sempre procuren realitzar uns plans urbanístics que potser no s'adeqüen a la realitat social de la ciutadania. Però crec que en aquest cas, les campanyes que fa l'Anjuntament de Barcelona van encaminades a fer creure als ciutadans que realment la ciutat és seva, una tasca docent. Tot va començar amb el "Barcelona batega" i, des de llavors, totes les campanyes han seguit aquesta línia que jo trobo molt encertada.
Ara bé, que hi ha gent que no hi està d'acord? o no s'hi sent identificada? És molt probable i lícit per part seva però des de fa anys, Barcelona té marcada una línia de progrés que tots estarem d'acord que porta més avantatges que no inconvenients. És evidentment que hi ha coses per perfilar i millorar, com la brutícia i el soroll nocturn a Ciutat Vella però l'Ajuntament fa tots els possibles per millorar-ne les condicions.
Espero que es mantingui la vostra assiduïtat!
Atentament;
Pasqual Maragall i Mira
No puc amb els missatges institucionals, sempre em passa el mateix, o els veig "auto-bombo" (Som 6 milions, visca Barcelona...) o ens en anem cap a la banda "la culpa es teva" (mira la carretera, al bosc foc zero...). Ho trobo una despesa innecessaria, ja som tots prou grandets per veure si som tant bons o tant irresponsables.
Publicar un comentario